SI JO FOS PEPPA PIG

Què passaria si poguessis veure la teva conflicte o dificultat en la pell d’un altre personatge?

Et sents bloquejada davant d’una tasca, una relació personal, una creença o una decisió? És possible que alguna situació recurrent que et generi por, angoixa, impotència, o altres emocions que t’impedeixen avançar.

Una eina molt interessant que utilitzo en els tallers i sessions individuals és posar-te en la pell de personatges de ficció diferents i pensar: Com veuries aquest tema si fossis… Han Solo, Pippi Langstrump, Sheldon Cooper o Chandler Bing? Com et sentiries? Com actuaries llavors?  

Aquesta dinàmica corporal, amb l’acompanyament adequat, et permet:

1. Sentir emocions diferents davant del teu problema o bloqueig. Pots mirar el que fins ara et bloquejava i sentir-te atreta, divertida i capaç. I aquesta emoció, que és nova per tu, obre un nou camp d’exploració.
2. Relativitzar allò que succeeix. Pots donar espai al sentit de l’humor i adonar-te de la varietat d’interpretacions i respostes possibles davant d’un mateix fet i flexibilitzar allò que pensaves.
3. Connectar amb els recursos que necessites per afrontar la qüestió de manera més potenciadora i útil per a tu.

Al taller de “Escriu la pel·lícula de la teva vida” d’aquest cap de setmana, vam fer aquesta dinàmica. Una persona va triar el personatge Peppa Pig per afrontar la seva dificultat: “comprar-se una casa”. Quan els vaig demanar que escrivissin una seqüència d’aquest personatge davant el conflicte, la seva resposta va ser:

“Papà, vull comprar-me una casa – diu Peppa Pig.

D’acord, filla – li respon el pare.

La Peppa i el seu pare agafen el cotxe, baixen la muntanyeta i es compren una casa. Final de la història”.

Aquest relat ens va fer riure molt a totes per la seva ingenuïtat i simplicitat i la gràcia innata de qui ho explicava. I sobretot, a ella li va servir per desbloquejar l’emoció d’angoixa i revisar la creença que “comprar-se una casa és molt difícil”.

És clar que, ni tu ni jo, som aquests personatges i no ho serem per molt que puguem imaginar-ho. Però la ment no distingeix realitat i ficció, i quan visualitzem un nou escenari el cervell ho registra com a real i, per tant, és com si ja haguessis estat allà.

Així que ja saps, entrena’t a sentir coses noves i obre nous espais d’actuació!