Potser fa setmanes que somies en el moment de tornar a treballar, veure als amics i prendre una cervesa. Potser has desitjat durant setmanes sortir al carrer nom\u00e9s \u201cperqu\u00e8 s\u00ed\u201d, sense comprar, sense tirar els fems, sense treure al ca. Potser pensaves que, arribat a aquest moment, recuperaries el teu estat d\u2019\u00e0nim d\u2019abans, les teves il\u00b7lusions, la mateixa energia.<\/p>\n
I potser per aix\u00f2 ara et sorpr\u00e8n trobar-te encara m\u00e9s estressat\/ada, m\u00e9s desanimat\/ada o amb m\u00e9s ansietat<\/strong> que quan estaves tancat\/ada a casa veient la pel\u00b7l\u00edcula a trav\u00e9s de la finestra. \u00c9s possible que, fins i tot, no tinguis ganes ni de sortir. Aquest \u00e9s un sentiment generalitzat i est\u00e0 b\u00e9 verbalitzar-lo i donar-li un sentit.<\/p>\n Per qu\u00e8, aquesta fase 1, ens est\u00e0 costant m\u00e9s del que pens\u00e0vem?<\/p>\n En primer lloc la \u201cnova normalitat\u201d no \u00e9s gaire normal. <\/strong>Cal redefinir l\u2019activitat laboral (qui en t\u00e9!), cercar clients, adaptar-se a les noves condicions, gestionar-ho tot amb una conciliaci\u00f3 familiar impossible i la incertesa de la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia del lloc de treball. La idea de \u201ctornar a la feina\u201d \u00e9s una gran inc\u00f2gnita.<\/p>\n A m\u00e9s, \u00e9s la segona vegada en dos mesos que ens afrontem a un proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3<\/strong>. L\u2019organitzaci\u00f3 familiar, l\u2019establiment de rutines personals, fixar nous horaris, etc., suposen un augment de l\u2019estr\u00e8s. Hem de tornar a aprendre a funcionar diferent, a conviure amb el virus, abocats a una nova realitat amb condicions diferents.<\/p>\n Per altra banda, tot i que enyor\u00e0vem les relacions socials<\/strong>, aquestes solen ser font de conflicte i estr\u00e8s<\/strong>. Les relacions personals poden generar-nos malestar, expectatives, frustraci\u00f3, desil\u00b7lusions, necessitat d\u2019esfor\u00e7 personal, patiment i desgast d\u2019energia.<\/p>\n A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix una ombra que planeja sobre nostre, com un ratpenat gegant (perd\u00f3), d\u2019un possible rebrot del virus i un nou confinament<\/strong>. Aquesta idea ens pot generar una por soterrada (sovint no reconeguda, amb un judici constant del que fan els nostres ve\u00efns), r\u00e0bia, angoixa i fins i tot certa des\u00eddia a l\u2019hora de prendre decisions i afrontar el nou escenari.<\/p>\n Tal vegada tot aix\u00f2 que sentim sigui \u201cnormal\u201d (entenent \u201cnormal\u201d com quelcom habitual i compartit amb altres persones que pateixen la mateixa situaci\u00f3) per\u00f2… qu\u00e8 podem fer-ne amb tot aix\u00f2?<\/p>\n En primer lloc donar-nos perm\u00eds per sentir-ho<\/strong>. Sembla que ara haur\u00edem d\u2019estar contents de sortir al carrer i assolir una dosi extra de llibertat. I en efecte, \u00e9s possible que estiguem contents. Per\u00f2 aquesta emoci\u00f3 conviu amb com la por al qu\u00e8 passar\u00e0, la impot\u00e8ncia de la situaci\u00f3, la r\u00e0bia, la peresa, l\u2019enveja, la melancolia o la frustraci\u00f3, entre moltes d\u2019altres. Per aix\u00f2, est\u00e0 b\u00e9 donar un lloc a tot el que sentim, perqu\u00e8 tot \u00e9s una senyal d\u2019alguna cosa que ens passa.<\/p>\n En segon lloc no exigir-nos massa<\/strong>. Quan a la meva filla de tres anys li proposo anar al carrer em diu: \u201cara no puc, he de jugar\u201d. Per alguns infants \u00e9s un factor estressant, i per nosaltres tamb\u00e9 pot ser-ho. Per aix\u00f2 podem acollim-ho amb respecte i cautela. Si no tenim ganes de visitar a tothom, o ens costa estar especialment engrescats, no cal que ho fem encara. Podem transitar per aquest proc\u00e9s amb calma, sense demanar-nos que sigui d\u2019una altra manera.<\/p>\n Per \u00faltim, podem anar incorporant coses que s\u00ed ens vinguin de gust<\/strong>. Tal vegada anar a llocs molt transitats ens estressa (la natura \u00e9s sabia), per\u00f2 podem cercar hores del dia o indrets m\u00e9s tranquils, estar en contacte amb la natura, amb l\u2019aire fresc. No quedar-nos tancats a casa no implica estar tot el dia rodejats de gent i de renou.<\/p>\n En qualsevol cas, sembla que, a alguns, aquest confinament ens ha canviat. I no hem de negar aquesta transformaci\u00f3 ni tenir pressa per tornar a ser \u201call\u00f2 que \u00e9rem\u201d. Podem transitar per aquestes fases de desescalada amb serenor i consci\u00e8ncia… tal vegada descobrim que els nous aprenentatges ens cauen b\u00e9 i els vulguem incorporar a la \u201cnova normalitat\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Potser fa setmanes que somies amb el moment de tornar a treballar, veure els amics i sortir al carrer nom\u00e9s “perqu\u00e8 s\u00ed”, sense comprar, sense tirar els fems, sense treure a el ca. Potser ara et sorprengui trobar-te m\u00e9s estressat\/ada, desanimat\/ada o amb ansietat. Aquest \u00e9s un sentiment generalitzat i est\u00e0 b\u00e9 verbalitzar-i donar-li un sentit.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1851,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[142],"tags":[376,518,519,517,521,520,522,377],"yoast_head":"\n